Publicacions

 
 Seifukuou Jaume issei Kunkouroku
Rekonkisuta senki wo yomu
Akio Ozaki i Vicent Baydal
Kyoto daigaku shuppankai
Kyoto, 2010
608 p.; 23x16 cm
ISBN 9784876989294
Llengua: japonés
 
«Hajiwo sire, kisiachi, hajiwo sire»: així sona en japonès el famós «Vergonya, cavallers, vergonya!» del Llibre dels fets, tal i com ho podran pronunciar els japonesolectors que consulten la primera versió de la crònica de Jaume I en aquesta llengua, publicada pel Servei Editorial de la Universitat de Kyoto en el marc del programa IVITRA de la Universitat d'Alacant, amb el suport de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut Ramon Llull, l'Instituto Cervantes i el projecte DIGICOTRACAM de la Generalitat Valenciana, i l'ajut de l'Ajuntament de la Nucia i la seua Seu Universitària. Amb aquesta versió són ja quatre les grans llengües –anglès, castellà, francès i japonès– a les quals ha estat traduïda modernament la crònica del rei Conqueridor, una nova passa per incentivar l’interès en l’estudi internacional de l’expansió feudal a la península Ibèrica.
 
 
Josep Camarena
L’arxiu d’un home i una època
Frederic Aparisi Romero i Carlos Lecuona Pérez
La Xara edicions
Col·lecció Arxius i Families
Simat de la Valldigna, 2009
126 p.; 00x00 cm
ISBN 9788495213822
Llengua: valencià
 
Josep Camarena (1921-2004), a més de fi ll adoptiu de la ciutat de Gandia, és un referent cultural, educatiu i cívic del conjunt de la comarca de la Safor (País Valencià). Després de doctorar-se en història medieval amb una tesi sobre el regnat de Ferran d’Antequera i el regne de València, la seua trajectòria universitària es veié truncada per la suma de diverses circumstàncies, entre d’altres, la mort del seu director de tesi i mentor, Manuel Dualde. Tanmateix, continuà treballant com a docent de secundària i com historiador. En aquest sentit, Camarena forma part d’una primera generació d’investigadors valencians que feien de la història local el seu procediment de treball. En una primera part, a càrrec del Frederic Aparisi Romero, l'obra fa un repàs pels documents i llibres que va llegar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia. Tenim ocasió, així, de reviure les seues inquietuds i tasques investigadores al voltant de la història medieval valenciana i de múltiples aspectes de la coneixença comarcal. En una segona part de l'obra, Carlos Lecuona fa un recorregut per la seua vida i pels temps històrics que va travessar: des de la dictadura de Primo de Rivera fins la transició a la democràcia, passant per la República, la Guerra Civil i el Franquisme.
  
 
 
Hug de Cardona
Col·lecció diplomàtica (1407-1482)
Ferran Garcia-Oliver, Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo (eds.)
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Fonts Històriques Valencianes
València, 2009
512 p.; 27x19 cm.
ISBN 9788437075310
Llengua: regestos en valencià; documents en llatí i valencià
 
El primer volum d’aquesta edició documental recull totes les escriptures que ha estat possible trobar d’Hug de Cardona fins l’any 1435, a més d’un estudi introductori on els autors han pretès oferir una sèrie de pinzellades sobre distints aspectes de la vida d’aquest noble valencià. Nét del duc de Gandia, Alfons el Vell, i fill de Joan Ramon Folch, comte de Cardona, Hug de Cardona pertany a dos dels llinatges nobiliaris més importants de tota la Corona d’Aragó, però la seua posició en el complex entrament de l’aristocràcia valenciana és més bé secundària, ja que és titular d’un petit senyoriu enclavat en el terme general de la vila de Gandia. Ara bé, lluny de passar desapercebut com fan molts altres petits cavallers valencians al llarg del segle XV fins que desapareixen per sempre més, el caràcter bel·ligerant i emprenedor d’Hug de Cardona ha permès que es conserven un bon grapat de documents en una gran diversitat de registres. Promotor de la introducció de la canyamel en les seues possessions i encalçat per un endeutament esfereïdor i per les contínues escomeses fiscals i jurisdiccionals de les autoritats urbanes, la seua presència en els distints tribunals de justícia, en la cancelleria reial, en les corts generals del regne i en les taules dels notaris de la ciutat de València ha generat un volum d’informació que permet estudiar els escenaris que caracteritzen la vida dels nobles valencians al final de l’Edat Mitjana i que ha recomanat dividir la publicació en tres volums. Així, doncs, a través de tots i cadascun dels documents que composen aquesta magna edició els investigadors podran perfilar millor el comportament dels petits cavallers valencians i analitzar les estratègies polítiques, econòmiques i socials que posen en pràctica per afrontar l’esfondrament de les rendes senyorials i l’avanç de la incipient administració estatal en uns temps que no els foren gens propicis.
El podeu comprar ací

 

Xàtiva en temps de Jaume I
Expansió i colonització feudal
Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo
Editorial Ulleye
Col·lecció una Ullada a la Història
Xàtiva, 2008
140 p.; 21x15 cm.
ISBN 9788493549770 
Llengua: valencià
 
 Aquest llibre analitza les transformacions i els canvis que suposa per a una gran ciutat islàmica el procés de conquesta i colonització feudal en el context del segle XIII. És per això que els seus autors inicien la seva anàlisi amb un estudi sobre la ciutat islàmica des de diversos àmbits. La segona part està dedicada a la conquesta militar i la conseqüent colonització del territori pròpiament dits. Finalment, la tercera part analitza l’evolució de la ciutat feudal sota el regnat de Jaume I, atenent no sols a l’organització dels cristians sinó també a les minories, és a dir, jueus i musulmans.  
 
  
 
La senyoria de Beniparrell:
Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)
Vicent Baydal Sala
Ajuntament de Beniparrell
València, 2008
265 p.; 28x24 cm.
ISBN 9788469173862
Llengua: valencià i castellà; documents en llatí
 
La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní és una aproximació a la història del senyoriu de Beniparrell, un xicotet poble situat a deu quilòmetres de la ciutat de València, des de la donació que en féu el rei Jaume I a Arnau de Romaní vint anys després de la conquesta de Balansiya fins al seu traspàs en 1419 a Manfré Escrivà de Romaní, primer membre del llinatge Escrivà de Romaní creat expressament per a heretar el vincle fundat en 1387 sobre el susdit lloc. A través de la documentació pertanyent als distints senyors del lloc (la monarquia, els Romaní, el monestir cartoixà de Portaceli, els Ripoll, els Escrivà, els Ça-Morera i els Escrivà de Romaní) s’aborden diverses qüestions relatives a l’evolució històrica medieval del regne de València en general i de Beniparrell en particular. Podeu descarregar ací tot el llibre [text en valencià], [text en castellà] i [documents].
 
 
 
770é aniversari de l'atorgament de la Carta Pobla
1238-2008, 770 anys de poble de la Salzadella
Vicent Royo Pérez
Diputació de Castelló
Castelló de la Plana, 2008
26 p.; 25x16 cm.
Llengua: valencià
 
 
   
 
 
 
 
 
Història de l'horta d'Aldaia
Construcció i evolució d'un paisatge social
Ferran Esquilache Martí
Ajuntament d'Aldaia
Col·lecció l'Alter
Aldaia, 2007
163 p.; 24x17 cm.
Llengua: valencià
 
 A mig camí entre la recerca i la divulgació, Història de l'horta d'Aldaia és el primer intent d'estudi amb detall d'una gran horta a través de les tècniques de l'arqueologia hidràulica. Així, amb l'anàlisi morfològica del sistema de Quart-Benàger s'aborden els orígens tribals andalusins de l'horta de València, i la formació de parcel·laris de colonització per part de la societat feudal després de la conquesta del segle XIII en el cas del Comuner d'Aldaia. Finalment s'aborda l'evolució del parcel·lari i la gestió de l'horta als segles moderns i contemporanis, així com el funcionament de les comunitats de regants.

 

Latest Update: 05 Dec 2009