6 de gener de 2016

Ferran Esquilache Martí

Doctor en Història Medieval per la Universitat de València
Investigador contractat postdoctoral a la Universitat Jaume I de Castelló

ferran.esquilache@gmail.com
esquilac@uji.es

Semblança

Nascut a València el 1980, em vaig llicenciar en Història a la Universitat de València el 2004. De seguida vaig començar els cursos de doctorat al programa del Departament d’Història Medieval de la mateixa universitat, que em van permetre obtindre el DEA al 2007, i finalment el títol de doctor en Història al 2016. El meu interès principal de recerca han estat sempre les societats medievals, les quals he estudiat a través del paisatge agrari i més concretament a través dels espais hidràulics. És en aquest sentit que les etapes inicials de construcció de l’Horta de València, i la societat dels seus artífexs, han estat el principal centre d’atenció de la meua tesi doctoral. Però també m’he interessat pel procés de conquesta i colonització que es va desenvolupar al regne de València al segle XIII, i prou a sovint per altres temes d’Història Rural baix-medieval i moderna. He estat professor associat d’Història Medieval a la Universitat Jaume I de Castelló i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment sóc investigador contractat amb una beca postdoctoral a la Universitat Jaume I de Castelló i participe en un projecte de recerca sobre paisatges agraris medievals.

Línies de recerca

  • Arqueologia hidràulica de les grans hortes
  • Organització social del paisatge andalusí
  • Colonització feudal
  • Història Rural baix-medieval

Tesi Doctoral

  • Títol: «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII».
  • Resum: Fa temps que l’arqueologia hidràulica ha demostrat ser una metodologia imprescindible per a l’estudi de la societat andalusina. El que aquesta tesi es planteja és aplicarla en una gran horta fluvial d’origen andalusí per tal d’estudiar, a partir d’estructures físiques com ara sistemes hidràulics i assentaments, les característiques d’aquesta societat, i per a veure com va evolucionar al llarg del temps, abans de la conquesta cristiana del segle XIII. La recerca evidencia que estem al davant d’una societat tribal, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys, i que això es reflecteix clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’Horta de València en aquell mo-ment. A banda, s’aborda el paper que van tenir la ciutat de València i els diferents estats andalusins que es van anar succeint, en la configuració i evolució d’aquest immens espai hidràulic periurbà.
  • Director: Dr. Enric Guinot Rodríguez
  • Nota: Excel·lent, cum laude
  • Pdf: podeu veure la tesi sencera ací (on diu Visualització)

Publicacions

Llibres

Taduccions

  • 2018 – Traducció al castellà del llibre de Rosa Congost, Les lliçons d’història. El jove Pierre Vilar (1924-1939), Barcelona: l’Avenç, 2016, publicat com R. Congost, El joven Pierre Vilar, 1924-1939. Las lecciones de historia, València: Publicacions de la Universitat de Valencia, 2018.

Articles i capítols de llibre

Ressenyes

Libres de divulgació històrica

Actualitzat en Setembre de 2020

Translate »