6 de gener de 2016

Frederic Aparisi Romero

fredericaparisiDoctor en Història Medieval per la Universitat de València
Professor Associat d’Història Medieval a la Universitat de València

frederic.aparisi@uv.es

Semblança

Nascut a Gandia el 1982, sóc doctor en història medieval per la Universitat de València. He estat becari predoctoral del Departament d’Història Medieval de l’esmentada universitat entre 2007 i 2010 sota el mestratge de Ferran Garcia-Oliver. En aquest context, vaig realitzar dues estades internacionals al Centre for Local and Regional History de la University of Leicester, sota la supervisió de Christopher Dyer, i al History and Welsh History Department de la University of Aberystwith amb Philipp Schofield com supervisor. Entre 2011 i 2012 vaig ser professor contractat de la Universidad CEU Cardenal Herrera de València. El mateix any 2012 vaig obtindre una beca de recerca de The Joint Centre for History and Economics, de les University of Cambridge y University of Harvard. Després he compaginat la finalització de la meua tesi doctoral amb el treball com a historiador autònom en diverses investigacions fruit de les quals han estat publicats diversos treballs entre els quals cal destacar Beniopa. Història d’un poble (2015) i el col·lectiu Gandia. Projecte Urban (2016).

Línies de recerca

  • Elits rurals
  • Pautes de consum i nivells de vida
  • Petita noblesa
  • Història Rural

Tesi Doctoral

  • Títol: « Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la baixa edat mitjana ».
  • Resum: La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de finals del segle XIV fins als inicis del XVI. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis. S’insisteix en l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les activitats econòmiques de les elits rurals. En la segona part s’analitza la composició de les famílies benestants atenent a diversos factors com les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració de parents pròxims i de personal domèstic. Així, la recerca realitzada posa de manifest la pervivència de la germania com a forma contractual del matrimoni a les comarques interiors de la Sotsgovernació de Xàtiva. Els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà, s’aborden en la tercera part. També en aquest bloc s’estudien les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes i com aquestes queden reflectides en una intensa mobilitat que implica sovint el seu desplaçament a València. Abans d’enfilar les conclusions, analitze una de les singladures familiars més suggeridores i que il·lustren l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV i XV, la família dels Matamala.
  • Director: Dr. Ferran Garcia-Oliver
  • Nota: Excel·lent, cum laude

Publicacions principals

Llibres

Articles, capítols de llibre i actes de congressos

Actualitzat en Febrer de 2017