6 de Gener de 2016

Frederic Aparisi Romero

Doctor en Història Medieval per la Universitat de València
Investigador contractat ‘Juan de la Cierva’ a la Universitat de Lleida

frederic.aparisi@uv.es

Semblança

Nascut a Gandia el 1982, sóc doctor en història medieval per la Universitat de València (2016). He estat becari predoctoral del Departament d’Història Medieval de l’esmentada universitat entre 2007 i 2010. El 2012 vaig obtenir una beca de The Joint Centre for History and Economics, de les University de Cambridge i University of Harvard. He fet estades de recerca a les universitats de Leicester, de Aberystwith i de Cambridge. La meva recerca gira al voltant de la societat rural medieval, centrant la meva tesi doctoral en les elits rurals i els processos de diferenciació social en les comunitats camperoles. Això m’ha portat a interessar-me per la sanitat i l’assistència en el món rural, les relacions camp-ciutat i senyors i vassalls el que m’ha permès estudiar també algunes famílies de la petita noblesa valenciana. Des de la perspectiva de la producció i de consum m’he interessat per la història de l’alimentació. També he treballat sobre la figura de Lluís Alcanyís, que ha valgut el ‘L premi d’història de la medicina’ de la Fundació Uriach. He estat també professor de la Universitat CEU Cardenal Herrera. Actualment sóc investigador postdoctoral Juan de la Cierva-formació a la Universitat de Lleida.

Línies de recerca

  • Elits rurals
  • Història Rural
  • Pautes de consum i nivells de vida
  • Història de l’alimentació
  • Petita noblesa

Tesi Doctoral

  • Títol: « Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la baixa edat mitjana ».
  • Resum: La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de finals del segle XIV fins als inicis del XVI. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis. S’insisteix en l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les activitats econòmiques de les elits rurals. En la segona part s’analitza la composició de les famílies benestants atenent a diversos factors com les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració de parents pròxims i de personal domèstic. Així, la recerca realitzada posa de manifest la pervivència de la germania com a forma contractual del matrimoni a les comarques interiors de la Sotsgovernació de Xàtiva. Els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà, s’aborden en la tercera part. També en aquest bloc s’estudien les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes i com aquestes queden reflectides en una intensa mobilitat que implica sovint el seu desplaçament a València. Abans d’enfilar les conclusions, analitze una de les singladures familiars més suggeridores i que il·lustren l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV i XV, la família dels Matamala.
  • Director: Dr. Ferran Garcia-Oliver
  • Nota: Excel·lent, cum laude

Publicacions

Llibres

Edició de fonts històriques

Articles i capítols de llibre

Libres de divulgació

Actualitzat en Març de 2020

Translate »