6 de gener de 2016

Frederic Aparisi Romero

Doctor en Història Medieval per la Universitat de València
Professor ajudant doctor al Departament d’Història Medieval i CCHH de la Universitat de València

frederic.aparisi@uv.es

Semblança

Nascut a Gandia el 1982, des de 2021 és professor ajudant doctor al Departament d’Hª Medieval i CC. i TT. Historiogràfiques de la Universitat de València. El 2005 finalitzà la llicenciatura en Història a l’esmentada universitat. El 2006 treballà a l’Arxiu Històric de Gandia i va realitzar el Curs d’Adaptació Pedagògica. Entre 2007 i 2010 gaudí d’una beca predoctoral V Segles de la Universitat de València per a l’estudi de les elits rurals i les desigualtats internes de les comunitats camperoles en el regne de València durant l’edat mitjana. En 2013 obtingué una beca predoctoral de The Joint Centre for History and Economics, de la University de Cambridge i d’Harvard. El 2016 defensà la seua tesi doctoral a la Universitat de València, tesi per la qual va rebre el premi extraordinari de doctorat (2017). Ha format part com a docent i investigador de la Universitat Cardenal Herrera-CEU en 2011 i 2012 i, novament, en el període 2016-2018. Entre 2018 i 2020 gaudí d’una beca postdoctoral Juan de la Cierva-formació en la Universitat de Lleida. Al llarg de tots aquests anys, he estat guardonat amb diverses beques locals i premis, entre els quals destaca el Premio Internacional de Mudejarismo (2011) i el Premi d’Història de la medicina de la Fundació Uriach (2019) sobre el metge convers Lluís Alcanyís (2019).

Línies de recerca

  • Elits rurals
  • Història Rural
  • Pautes de consum i nivells de vida
  • Història de l’alimentació
  • Petita noblesa

Tesi Doctoral

  • Títol: « Del camp a la ciutat. Les elits rurals valencianes a la baixa edat mitjana ».
  • Resum: La tesi té com a objecte d’estudi les elits rurals valencianes i el seu paper en les relacions camp-ciutat en la baixa Edat Mitjana. El marc cronològic d’aquest treball abasta des de finals del segle XIV fins als inicis del XVI. Està dividida la tesi en tres grans blocs. El primer està dedicat a l’anàlisi dels patrimonis. S’insisteix en l’ampli ventall de negocis de diversa naturalesa que configuren les activitats econòmiques de les elits rurals. En la segona part s’analitza la composició de les famílies benestants atenent a diversos factors com les estratègies matrimonials, l’extensió de la família, la integració de parents pròxims i de personal domèstic. Així, la recerca realitzada posa de manifest la pervivència de la germania com a forma contractual del matrimoni a les comarques interiors de la Sotsgovernació de Xàtiva. Els signes externs de la diferència, que van des de la seua reproducció en els òrgans de govern local fins a l’adopció de formes i comportaments provinents del món urbà, s’aborden en la tercera part. També en aquest bloc s’estudien les vies de promoció social que despleguen els nostres protagonistes i com aquestes queden reflectides en una intensa mobilitat que implica sovint el seu desplaçament a València. Abans d’enfilar les conclusions, analitze una de les singladures familiars més suggeridores i que il·lustren l’evolució del que foren les elits rurals valencianes al llarg dels segles XIV i XV, la família dels Matamala.
  • Director: Dr. Ferran Garcia-Oliver
  • Nota: Excel·lent, cum laude

Publicacions

Llibres

Edició de fonts històriques

Articles i capítols de llibre

Libres de divulgació

Actualitzat en Setembre de 2022

Translate »