12 de Febrer de 2016

Llibres



De Carraixet a Bonrepós i Mirambell

Els orígens medievals d’un poble valencià
Vicent Baydal i Ferran Esquilache
Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i Investigacions
Col·lecció Estudis Universitaris
València, 2020
208 p.; 20 x 13 cm.
ISBN: 978-84-7822-837-9

El procés de naixement del poble de Bonrepòs i Mirambell, a la comarca de l’Horta Nord, era completament desconegut fins al moment, atés que no se’n tenien notícies més enllà del segle XV. Ara, però, en sabem la causa: abans d’aquella data la localitat rebia el nom de Carraixet, que va abandonar posteriorment. Així les coses, mitjançant la prospecció del paisatge de la zona i l’anàlisi de les fonts arxivístiques, el present llibre mostra els orígens i l’evolució d’aquell nucli de poblament al llarg de l’edat mitjana. En concret, Carraixet degué apareixer en època d’al-Àndalus, en el moment de la construcció de la Séquia de Montcada per part de llauradors berbers i àrabs, i més tard passà a mans de pobladors cristians, en temps de Jaume I. Així, entre els segles XIV i XV s’hi documenten diversos senyors feudals, com ara els Civera, que cap a 1430 canviaren el nom de la localitat pel de Bonrepòs, per tal d’evitar la seua vinculació al proper patíbul de les Forques de Carraixet, instal·lat unes dècades abans. Finalment, entorn de 1450, uns nous senyors, els Menaguerra, establiren dins del terme del lloc una moreria anomenada Mirambell, la morfologia urbana de la qual s’ha mantingut fins a l’actualitat, esdevenint una veritable joia patrimonial. L’obra, en definitiva, ens convida a passejar per aquella època i configura un magnífic exemple de combinació dels estudis morfològics i documentals aplicats a la història local.

Podeu comprar el llibre ací.




Pseudohistòria contra Catalunya

De l’espanyolisme a l’Institut Nova Història
Vicent Baydal i Cristian Palomo (coords.)
Eumo
Col·lecció Referents
Vic, 2020
460 p.; 21,5 x 13,5 cm.
ISBN: 978-84-9766-689-3

És cert que Catalunya no va existir fins al Tractat de Corbeil de l’any 1258? O que va ser un comtat annexat i subsumit dins el Regne d’Aragó? I que els catalans no van lluitar en la Guerra de Successió per defensar el seu autogovern? Són afirmacions àmpliament difoses en la premsa i en les xarxes socials, que es fonamenten en els plantejaments més extrems d’aquells que es deriven del cànon històric del nacionalisme espanyol. D’altra banda, des de l’Institut Nova Història (INH) s’afirma que Miguel de Cervantes, Colom, Marco Polo o el Cid van ser catalans o valencians i que el Segle d’Or de les lletres castellanes fou escrit en català, però que una sistemàtica censura bastida per Castella s’hauria encarregat d’esborrar la petjada catalana de la història. Vicent Baydal, Xevi Camprubí, Stefano M. Cingolani, Guillem Fornés, Cristian Palomo, Cèsar Sànchez, Lluís Ferran Toledano i Alberto Velasco refuten de manera contundent i minuciosa totes aquestes interpretacions pseudohistòriques, basades en tergiversacions i falsedats conscients, creades i difoses, tant des de l’espanyolisme com des de l’Institut Nova Història. Perquè només des del rigor historiogràfic es pot combatre la ignorància i el menyspreu contra Catalunya i contra nosaltres mateixos.

Podeu comprar el llibre ací.




Els llibres de Consells de la vila de Castelló

(1411-1417). Volum. 5
Vicent Baydal i Lledó Ruiz
Publicacions de la Universitat de València
Col·lecció Fonts Històriques Valencianes
València, 2019
580 p.; 27 x 19 cm.
ISBN: 978-84-9134-536-7

Este volum és la cinquena aportació al projecte d’edició de les actes municipals o llibres de consells de la ciutat de Castelló a l’època baixmedieval i comprén els manuscrits conservats dels exercicis de 1411-1412, 1414-1415, 1415-1416 i 1416-1417. Com en els anteriors casos, els llibres de cada anualitat apareixen dividits en dues parts. En la primera es compilen les actes municipals de les reunions del justícia, els jurats i els consellers de la vila, amb un contingut molt divers sobre els acords presos, la gestió econòmica del municipi, les decisions que afecten la vida quotidiana o informacions detallades sobre els esdeveniments polítics, com ara la guerra de l’Interregne, el Compromís de Casp, la visita del papa Benet XIII o la mort del rei Ferran el d’Antequera.

Podeu comprar el llibre ací.




Aigua per al pa, aigua per al sucre

La construcció de les séquies de Palma i d’en March a l’Alfàs de l’Horta de Gandia. Segles XIII i XV
Ferran Esquilache i Frederic Aparisi
Edicions de la Universitat de Lleida
Col·lecció Espai / Temps
Lleida, 2019
143 p; 24 x 17
ISBN: 978-84-9144-192-2

Aquest treball estudia el paisatge agrari de la Séquia de Palma i la Séquia d’en March, dos sistemes hidràulics que es localitzen a la partida de l’Alfàs. Aquesta està enclavada entre els rius Serpis i Vernissa, i inserida als termes municipals d’Ador, Palma i Beniarjó, a la Safor (País Valencià). Gràcies a la combinació de l’arqueologia hidràulica i la documentació escrita, l’estudi evidencia que la Séquia de Palma fou construïda a mitjans del segle XIII per la societat cristiana -tot i que probablement reaprofitava en part una canalització prèvia d’origen andalusí- a fi d’ampliar la superfície irrigada i consolidar el poblament cristià a Palma i Ador. La Séquia d’en March fou construïda el 1457 i va ser una iniciativa d’Ausias March, senyor de Beniarjó, per augmentar la producció de sucre. Les noves terres irrigades no foren dedicades exclusivament al conreu de la canyamel, però van permetre incrementar-ne la producció tot garantint l’abastiment local de blats. Malgrat la diferència cronològica i l’extensió desigual entre ambdós sistemes, tots dos responen en darrera instància a la mateixa finalitat: l’obtenció de renda per part dels senyors.

Podeu comprar el llibre ací.




Documents per a la història medieval de Vinalesa

Frederic Aparisi
Elèctrica de Vinalesa
València, 2019
134 p; 26 x 19
ISBN: 978-84-09-16013-6

El topònim de Vinalesa ens remet, sens dubte, a uns orígens islàmics. La conquesta cristiana suposà un trencament amb aquests orígens nos sols perquè la població musulmana fou foragitada sinó també perquè el nucli no fou ocupat immediatament després de la conquesta. El llibre recull una selecció de documents dels segles XIV, XV i XVI procedents de diversos arxius que il·lustren l’evolució demogràfica i socioeconòmica d’esta comunitat de llauradors a les portes de València.

 

 




Del Senia al Segura

Breu història dels valencians
Vicent Baydal
Drassana
Col·lecció Odissea
València, 2018
216 p.; 23,5 x 16,5 cm.
ISBN: 978-84-948627-7-9

Esta és una història d’autor. Acompanyem l’investigador i divulgador Vicent Baydal a bord d’un bergantí de memòries que ens fa viatjar a través del temps per a descobrir-nos dos coses principals: qui ha passat des de l’inici de la humanitat per este xicotet tros de món que qualifiquem de valencià i com s’ha format i desenvolupat el grup humà, el poble, que considerem igualment valencià. Constituïda per un calidoscopi de narracions singulars, esta breu història dels valencians podria ser una novel·la d’aventures o una representació operística trepidant. És, en realitat, una mascletà de flashbacks concatenats, un increïble gabinet de curiositats ancestrals, herois i accions del pretèrit que ens fan participar dels patiments, les glòries i les esperances d’aquells qui ens han precedit. Per ací desfila la gran història dels caçadors-recol·lectors de la Valltorta i els orants del pla de Petracos, la Dama d’Elx i el Tresor de Villena, els guerrers de Llíria i els elefants d’Anníbal per Sagunt, la fundació romana de València i els bizantins contra els visigots a la vora del Xúquer, els llauradors berbers que instal·len séquies per tot arreu i Jaume I conquerint a tort i a dret, l’inefable Sant Vicent Ferrer predicant l’apocalipsi i Joan Baptista Basset liderant els exèrcits maulets, el silenci que envaí el regne després d’Almansa i Vicent Blasco Ibáñez clamant per la república a viva veu. Però també ens endinsem en el passat dels oblidats, com els moriscos, els lliurepensadors o els dissidents, i sobretot de les oblidades, com la impressora Jerònima Galés, l’austriacista Maria Lluïsa Lamarca, la presidenta del Cantó de Torrevella Concha Boracino o l’artista i escriptora Josefina Pla, negligida de manera incomprensible. Una singladura històrica apassionant dirigida a aquells que s’interessen per adquirir les coordinades bàsiques del territori que vivim, de la gent amb la qual convivim i del llegat patrimonial que ens atorga un valor particular com a valencians i que ens ajuda a caminar amb pas més ferm cap a un futur col·lectiu més lliure, solidari, crític, conscient i feliç.

Podeu comprar el llibre ací.




Els constructors de l’Horta de València

Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XII
Ferran Esquilache
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Història
València, 2018
496 p; 24 x 16
ISBN: 978-84-9134-372-1

L’Horta de València és l’àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s’ha discutit durant molt de temps quins n’eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d’al-Àndalus. Més enllà d’aquest debat, la present obra empra els mètodes de l’arqueologia hidràulica i l’anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l’evolució de l’horta en relació amb la societat andalusina, que s’hi erigeix com l’autèntic objecte d’estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l’Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l’evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d’adscripció cronològica per a cada fase. També s’analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d’una societat tributària com era l’andalusina.

Podeu comprar el llibre ací.




València no s’acaba mai

Vicent Baydal
Drassana
Col·lecció Odissea
València, 2016
184 p; 23 x 15
ISBN: 978-84-16260-15-7

Les històries que amaga una ciutat com València, amb més de dos mil anys d’existència, són incomptables. Però pocs les coneixen tant i les conten tan bé com l’investigador i divulgador Vicent Baydal. La seua passió per la Història, en majúscula, i per les històries, en minúscula, desborda les pàgines d’este llibre, que a través de vint-i-tres episodis diferents ens permet descobrir els aspectes més impensats d’una urbs que no s’acaba mai. El seu renaixement en època andalusina gràcies a la construcció de l’Horta, la bellesa memorable de l’estret passatge medieval que conduïa a la Llonja dels Mercaders, els destructius atacs a la jueria i la moreria en 1391 i 1455, les violentes lluites entre els bàndols que dominaven la ciutat en el segle XVII, l’expansió geogràfica de les Falles a llocs inopinats o la progressiva extensió urbanística de València, amb un creixement desbocat en permanent conflicte amb un patrimoni de valor incalculable. També els personatges més fascinants, claus en la història de la ciutat, recorren estes pàgines: l’emperadriu bizantina Constança de Hohenstaufen, el jurista i heroi popular Francesc de Vinatea, la tipògrafa humanista Jerònima Galés, el llibrer, editor i bibliòfil Vicent Salvà, el prodigiós indià Josep Rodrigo Botet o el cabdal arquitecte de la modernitat Xavier Goerlich. En definitiva, un viatge apassionant i fascinant que sorprendrà a tots aquells àvids d’històries valencianes.

Podeu comprar el llibre ací. També hi ha versió en castellà.




Fer Harca 2Fer Harca (2)

Més Històries Medievals valencianes
Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache
Drassana
Col·lecció Odissea
València, 2016
126 p; 23 x 15
ISBN: 978-84-944731-4-2

Després de l’enorme èxit de Fer Harca. Històries medievals valencianes, arriba una segona entrega d’eixes píndoles sobre el nostre passat que Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache tracen amb l’enginy, l’agilitat i la sorprenent capacitat de seducció dels bons historiadors. Ací aborden interessants qüestions generals de la societat baixmedieval com l’eclosió de la diversitat lingüística, el paper social de les dones, el funcionament de la medicina, la xarxa de fires mercantils, el tabú del canibalisme o el càstig previst per als banquers que defraudaven els seus clients. Així mateix, s’endinsen en aspectes diversos de productes tan essencials per a la dieta humana com els cereals i el pa o altres de caràcter complementari, com el torró i el sucre de canyamel, que troben el seu origen, precisament, en aquella època. També el llegat andalusí i les sempre inestables relacions entre cristians i musulmans centren la seua atenció, amb textos sobre les Coves dels Moros, la figura del sàyyid Abu Zayd o la crema de Cocentaina en agost de 1304. En esta ocasió, a més a més, els tres membres del Grup Harca recreen literàriament sengles passatges de la història valenciana: l’intens setge de Montcada en 1234 per part de tropes feudals i l’esclavització de tota la seua població andalusina, els moments previs a la revolta protagonitzada pel jurista morellà Francesc de Vinatea contra els monarques Alfons el Benigne i Elionor de Castella, i la vida quotidiana dins dels murs de l’aparentment tranquil monestir de Sant Jeroni de Cotalba, en la Safor. Un fascinant i captivador viatge que es tanca amb una ruta per les petjades en terres valencianes de la conquesta de Jaume I.

Podeu comprar el llibre ací.



valenciansEls valencians, des de quan són valencians?
Vicent Baydal
Editorial Afers
Col·lecció Recerca i pensament
Catarroja, 2016
166 p; 21 x 14 cm.
ISBN: 978-84-16260-15-7

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. En la present obra, Vicent Baydal els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

El podeu comprar ací. També hi ha versió en castellà, publicada per Drassana, i es pot comprar ací.



BeniopaBeniopa. Història d’un poble
Frederic Aparisi
Ajuntament de Gandia
Gandia, 2015
191 pp; 24 x 17 cm
ISBN: 9788493622251

El 2015 es va commemorar el 50 aniversari de la incorporació forçada del poble de Beniopa i Benipeixcar a la ciutat de Gandia el 1965. El cinquantenari de la pèrdua de l’autonomia jurídica del municipi serveix com a excusa per a endinsar-se en la història d’un poble i d’un territori. No estem, però, al davant d’una història localista sinó que, sobre l’observatori local, l’autor analitza fenòmens i processos històrics de major abast. No és tampoc un treball de síntesi d’investigacions prèvies, que no existien, ni de divulgació, tot i que l’autor ha tractat de fer servir un llenguatge planer i accessible al gran públic. Aquesta publicació és, per tant, un treball de recerca en el marc de la llarga durada. Així, doncs, entre d’altres, s’analitzen fenòmens com la ruralització dels segles V-VI, l’assentament de la societat berber i la creació de les hortes andalusins després de la conquesta musulmana o l’expansió cristiana i la colonització feudal. Per altra banda, les relacions camp (Beniopa)-ciutat (Gandia) o entre la senyoria i la mateixa comunitat camperola, i els processos de diferenciació de la pagesia, que també afectaren el camperolat musulmà són temes que estan presents al llarg de tot el període de l’Antic Règim. El naixement de les societats democràtiques i les dificultats per consolidar-se al llarg dels segles XIX i XX ocupen el quart i cinqué capítol. Per tancar el llibre, l’autor fa un repàs pels principals edificis i espais que conformen el paisatge de Beniopa, així com dels seus personatges més singulars.



CabyiliaVent d Cabylia
Històries de la Història dels valencians
Vicent Baydal
Drassana
Col·lecció Odissea
València, 2015
116 pp; 23 x 15 cm.
ISBN: 9788494388545

Vent d Cabylia és un joc de paraules, un anagrama format per les lletres del nom del conegut investigador i divulgador valencià Vicent Baydal. En el present llibre també ens proposa un joc, el de conéixer i fruir de la història del poble valencià més enllà de les gestes que tradicionalment ens han contat. En la seua busca incansable sobre els fets dels valencians ens mostra tota classe d’històries sobre el seu passat, la seua llengua, els seus símbols, la seua identitat, la seua cultura, les seues relacions amb altres pobles, les seues reivindicacions històriques, els seus personatges destacats o el seu futur com a col·lectivitat. Són eixes narracions, i encara d’altres, les que donen cos a esta obra, des de la despoblació de la ciutat d’Alacant en 1364 durant la guerra contra Castella fins a la història de l’escut del València Club de Futbol, passant per la pertinença de l’illa de Formentera a un cavaller valencià, les agres polèmiques per l’expansió del cultiu de l’arròs, la circulació de poesies eròtiques en la nostra llengua, l’ús i l’evolució del valencià al llarg dels segles o la fama històrica dels valencians com a poble valent i indòmit. Tota una constel·lació de coneixements i informacions que ens fan viatjar delitosament per la història dels valencians i permeten, amb l’esperança de l’optimisme lúcid, albirar un futur millor per a tots.

El podeu comprar ací.



Fer HarcaFer Harca
Històries Medievals valencianes
Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache
Drassana
Col·lecció Odissea
València, 2014
109 pp; 23 x 15
ISBN: 9788494286001

Es tracta d’un conjunt de textos prologat per Enric Guinot, catedràtic de la Universitat de València, i preparat per Frederic Aparisi, Vicent Baydal i Ferran Esquilache, actuals membres del Grup Harca, ben conegut en internet i les xarxes socials per la seua intensa activitat en la difusió de la història medieval valenciana. Amb verb àgil i una gran capacitat divulgativa ens acosten un bon grapat d’històries sorprenents. ¿Per quina raó l’arròs està tan present en la gastronomia valenciana? ¿Per què el barri de Russafa es diu així i quina relació té amb al-Àndalus? ¿Per quines raons Vinatea es rebel·là contra l’autoritarisme castellà? ¿Per què era tan famós el bordell medieval de la ciutat de València? ¿Què ens dugueren els almogàvers de la Grècia medieval? ¿Què passà al sendemà de l’expulsió dels moriscos? ¿Des de quan els valencians començaren a sentir-se valencians? Fins a setze històries diverses que configuren un viatge fascinant i captivador per la València medieval i més enllà.

El podeu comprar ací.



contractualismeGuerra, relacions de poder i fiscalitat negociada
Els orígens del contractualisme al regne de València (1238-1330)
Vicent Baydal Sala
Fundació Noguera
Col·lecció Estudis
Barcelona, 2014
663 pp; 24 x 17
ISBN: 9788499754536

L’obra estudia el procés mitjançant el qual s’articularen les relacions de poder entre la monarquia i els estaments del regne de València durant la primera centúria de la seua existència, a cavall entre els segles XIII i XIV. Estigueren marcades per dos factors essencials: la lluita entre els monarques i l’estament reial, d’una banda, i la noblesa d’origen aragonès, d’una altra, per l’observança dels Furs de València o d’Aragó dins del territori valencià, i la necessitat creixent de la monarquia d’ampliar la contribució fiscal a tots els súbdits, més enllà de l’estament reial, a causa del seu endeutament progressiu, ocasionat per les guerres. És per això que s’hi analitza l’evolució de la hisenda reial durant el període seleccionat, així com totes i cadascuna de les campanyes militars encapçalades pels reis i les negociacions fiscals i assemblees representatives –Corts i Parlaments– vinculades a elles. La investigació es clou en 1330, quan es posa una solució consensuada a la disputa foral adés esmentada i s’atorga el primer subsidi general, de tots els estaments valencians, a la Corona. S’establiren així les bases d’un sistema de govern en què les tesis contractualistes, com les de Francesc Eiximenis, tingueren un paper primordial.

El podeu comprar ací.



beyond lordsBeyond lords and peasants
Rural elites and economic differentiation in Pre-Modern Europe
Frederic Aparisi i Vicent Royo (eds.)
Universitat de València
Fora de Col·lecció
València, 2014
260 pp; 24 x 16
ISBN: 9788437092614

El procés d’estratificació econòmica dins de les societats rurals durant l’Edat Mitjana i el període modern és l’eix central d’aquest volum. Prestigiosos experts i joves investigadors analitzen les elits rurals i la seua relació amb l’aparició del capitalisme agrari des de diverses perspectives a través de les regions europees: des de Wiltshire (Anglaterra), el Comtat de Flandes i el Ducat de Brabant (Països Baixos) fins al Regne de València (Corona d’Aragó). A través de diversos mètodes històrics, es recorre a una àmplia gamma de fonts variades com a cròniques de la cort, testaments, lleis, manuals de terratinents institucionals i registres notarials. El volum és, en definitiva, una lectura essencial tant per als especialistes en la història rural, així com per al públic més general interessat en les societats preindustrials.

El podeu comprar ací.



unioEl orígens de la revolta de la Unió al regne de València
(1330-1348)
Vicent Baydal Sala
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Història
València, 2013
419 pp; 24 x 16
ISBN: 9788437091365

Aquesta obra, premi Ferran Soldevila (2011), analitza les relacions entre la Corona i els estaments valencians des de la finalització de les Corts de 1329-1330 fins al desenvolupament de la revolta de la Unió en 1347-1348. Centrant-se en aspectes polítics i fiscals, examina detalladament les diverses assemblees parlamentaries que tingueren lloc durant aquell període, així com els nombrosos subsidis que foren pagats a la hisenda reial. Tot plegat, la constant erosió del patrimoni de la Corona i les enormes exigències fiscals ocasionades per les guerres mediterrànies, combinades amb l’increment de l’autoritarisme monàrquic, conduïren a l’esclat d’una rebel·lió encapçalada per la ciutat de València i secundada pels sectors populars d’una bona part del regne. S’hi inclou un extens apèndix amb els principals acords i tractaments politicofiscals duts a terme entre els estaments i la monarquia.

El podeu comprar ací.



llagariaEls registres notarials de Miquel Llagària
(Sueca, 1541-1552)
Frederic Aparisi Romero i Daniel Muñoz Navaro
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Fonts Històriques Valencianes
València, 2013
600 pp; 19 x 27
ISBN: 9788437088822

Aquest volum conté la documentació generada pel notari Miquel Llagària, una activitat que es prolongà durant vint anys, des de la dècada de 1540 fins a l’any 1561. Procedent de Xàtiva, s’establí a Sueca, una comunitat rural de l’orde de Montesa que vivia un moment d’expansió agrària. A través d’aquestes actes es pot seguir la vida quotidiana d’una població formada sobretot per llauradors. Tota la vida social i econòmica de les famílies camperoles es reflecteix en els registres notarials, des dels capítols matrimonials fins als testaments i inventaris post mortem, passant per les compravendes, les cessions, l’endeutament o les procuradories. Fins i tot les actuacions del govern local de Sueca i les de la senyoria han deixat un rastre documental que inclou la recaptació d’impostos com la peita o el sequiatge i l’arrendament de drets senyorials, com ara el molí o la carnisseria.

El podeu comprar ací.



croada almeriaLa Croada d’Almeria, 1309-1310
La host de Jaume II i el finançament de la campanya
Vicent Baydal Sala
Editorial Académica Española
Saarbrücken, 2012
216 p.; 22×15 cm.
ISBN : 9783847360643

Jaume II d’Aragó i Ferran IV de Castella organitzaren en 1309 una croada contra l’emirat nassarita de Granada que comportà el setge simultani d’Algesires, per part dels castellans, i d’Almeria, per part dels aragonesos. En aquesta obra s’aborda l’estudi del finançament de la campanya mampresa per Jaume II, tot aprofitant la rica i diversa documentació conservada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Així, a banda de la transcripció íntegra d’un registre de la Cancelleria reial que inclou l’estimació dels cavalls presentats per les diverses companyies que conformaren la host, es procedeix a aprofundir en els aspectes materials, fiscals i financers de la croada. Alhora, aquesta aproximació econòmica ofereix una visió més detallada de la successió dels fets i una nova valoració del conjunt d’esdeveniments.

El podeu comprar ací.



cardona3Hug de Cardona III
Col·lecció diplomàtica (1407-1482)
Ferran Garcia-Oliver, Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo (eds.)
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Fonts Històriques Valencianes
València, 2011
380 p.; 27×19 cm.
ISBN: 978843781113

El podeu comprar ací.

 

 

 



cardona2Hug de Cardona II
Col·lecció diplomàtica (1407-1482)
Ferran Garcia-Oliver, Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo (eds.)
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Fonts Històriques Valencianes
València, 2010
512 p.; 27×19 cm.
ISBN: 9788437078595

El podeu comprar ací

 

 

 



montcadaMoncada i l’Orde del Temple en el segle XIII
Una comunitat rural de l’Horta de València en temps de Jaume I
Enric Guinot i Ferran Esquilache
Institució Alfons el Magnànim
Col·lecció Arxius i Documents, 47
València, 2010
234 p.; 24×17 cm
ISBN: 9788478225743

Al segle XIII la Corona d’Aragó es va estendre sobre el Xarq al-Àndalus en un context d’expansió de la societat feudal que implicava la colonització de les noves terres conquerides amb senyors i camperols. Una de les zones de major impacte de l’emigració del nord va ser la ciutat de València i la seua horta, i la localitat de Montcada es presenta com una oportunitat única d’estudiar el procés de colonització en la perifèria urbana gràcies a l’excepcional col·lecció de pergamins conservats en l’antic arxiu de l’orde militar del Temple. Així, la combinació de documentació escrita i prospecció arqueològica ens permet endinsar-nos en un estudi detallat del paisatge rural andalusí que trobaren els colons cristians, el procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell municipal aragonés de Calataiud, i la seua posterior substitució, en una segona fase, per colons majoritàriament catalans que dirigí el Temple arran d’esdevenir senyors de Montcada en 1246.



jaumejaponesSeifukuou Jaume issei Kunkouroku
Rekonkisuta senki wo yomu
Akio Ozaki i Vicent Baydal
Kyoto daigaku shuppankai
Kyoto (Japó), 2010
608 p.; 23×16 cm
ISBN: 9784876989294

«Hajiwo sire, kisiachi, hajiwo sire»: així sona en japonès el famós «Vergonya, cavallers, vergonya!» del Llibre dels fets, tal i com ho podran pronunciar els japonesolectors que consulten la primera versió de la crònica de Jaume I en aquesta llengua, publicada pel Servei Editorial de la Universitat de Kyoto en el marc del programa IVITRA de la Universitat d’Alacant, amb el suport de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Ramon Llull, l’Instituto Cervantes i el projecte DIGICOTRACAM de la Generalitat Valenciana, i l’ajut de l’Ajuntament de la Nucia i la seua Seu Universitària. Amb aquesta versió són ja quatre les grans llengües –anglès, castellà, francès i japonès– a les quals ha estat traduïda modernament la crònica del rei Conqueridor, una nova passa per incentivar l’interès en l’estudi internacional de l’expansió feudal a la península Ibèrica.



camarenaJosep Camarena
L’arxiu d’un home i una època
Frederic Aparisi Romero i Carlos Lecuona Pérez
La Xara edicions
Col·lecció Arxius i Famílies
Simat de la Valldigna, 2009
126 p.; 00×00 cm
ISBN: 9788495213822

Josep Camarena (1921-2004), a més de fill adoptiu de la ciutat de Gandia, és un referent cultural, educatiu i cívic del conjunt de la comarca de la Safor (País Valencià). Després de doctorar-se en història medieval amb una tesi sobre el regnat de Ferran d’Antequera i el regne de València, la seua trajectòria universitària es veié truncada per la suma de diverses circumstàncies, entre d’altres, la mort del seu director de tesi i mentor, Manuel Dualde. Tanmateix, continuà treballant com a docent de secundària i com historiador. En aquest sentit, Camarena forma part d’una primera generació d’investigadors valencians que feien de la història local el seu procediment de treball. En una primera part, a càrrec del Frederic Aparisi Romero, l’obra fa un repàs pels documents i llibres que va llegar a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Gandia. Tenim ocasió, així, de reviure les seues inquietuds i tasques investigadores al voltant de la història medieval valenciana i de múltiples aspectes de la coneixença comarcal. En una segona part de l’obra, Carlos Lecuona fa un recorregut per la seua vida i pels temps històrics que va travessar: des de la dictadura de Primo de Rivera fins la transició a la democràcia, passant per la República, la Guerra Civil i el Franquisme.



cardona1Hug de Cardona
Col·lecció diplomàtica (1407-1482)
Ferran Garcia-Oliver, Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo (eds.)
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
Col·lecció Fonts Històriques Valencianes
València, 2009
512 p.; 27×19 cm.
ISBN: 9788437075310

El primer volum d’aquesta edició documental recull totes les escriptures que ha estat possible trobar d’Hug de Cardona fins l’any 1435, a més d’un estudi introductori on els autors han pretès oferir una sèrie de pinzellades sobre distints aspectes de la vida d’aquest noble valencià. Nét del duc de Gandia, Alfons el Vell, i fill de Joan Ramon Folch, comte de Cardona, Hug de Cardona pertany a dos dels llinatges nobiliaris més importants de tota la Corona d’Aragó, però la seua posició en el complex entrament de l’aristocràcia valenciana és més bé secundària, ja que és titular d’un petit senyoriu enclavat en el terme general de la vila de Gandia. Ara bé, lluny de passar desapercebut com fan molts altres petits cavallers valencians al llarg del segle XV fins que desapareixen per sempre més, el caràcter bel·ligerant i emprenedor d’Hug de Cardona ha permès que es conserven un bon grapat de documents en una gran diversitat de registres. Promotor de la introducció de la canyamel en les seues possessions i encalçat per un endeutament esfereïdor i per les contínues escomeses fiscals i jurisdiccionals de les autoritats urbanes, la seua presència en els distints tribunals de justícia, en la cancelleria reial, en les corts generals del regne i en les taules dels notaris de la ciutat de València ha generat un volum d’informació que permet estudiar els escenaris que caracteritzen la vida dels nobles valencians al final de l’Edat Mitjana i que ha recomanat dividir la publicació en tres volums. Així, doncs, a través de tots i cadascun dels documents que composen aquesta magna edició els investigadors podran perfilar millor el comportament dels petits cavallers valencians i analitzar les estratègies polítiques, econòmiques i socials que posen en pràctica per afrontar l’esfondrament de les rendes senyorials i l’avanç de la incipient administració estatal en uns temps que no els foren gens propicis.

El podeu comprar ací



XativaXàtiva en temps de Jaume I
Expansió i colonització feudal
Frederic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo
Editorial Ulleye
Col·lecció Una ullada a la Història
Xàtiva, 2008
140 p.; 21×15 cm.
ISBN: 9788493549770

Aquest llibre analitza les transformacions i els canvis que suposa per a una gran ciutat islàmica el procés de conquesta i colonització feudal en el context del segle XIII. És per això que els seus autors inicien la seva anàlisi amb un estudi sobre la ciutat islàmica des de diversos àmbits. La segona part està dedicada a la conquesta militar i la conseqüent colonització del territori pròpiament dits. Finalment, la tercera part analitza l’evolució de la ciutat feudal sota el regnat de Jaume I, atenent no sols a l’organització dels cristians sinó també a les minories, és a dir, jueus i musulmans.

El podeu comprar ací
 

 



BeniparrellLa senyoria de Beniparrell
Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)
Vicent Baydal Sala
Ajuntament de Beniparrell
València, 2008
265 p.; 28×24 cm.
ISBN: 9788469173862

La senyoria de Beniparrell (1258-1419): Dels Romaní als Escrivà de Romaní és una aproximació a la història del senyoriu de Beniparrell, un xicotet poble situat a deu quilòmetres de la ciutat de València, des de la donació que en féu el rei Jaume I a Arnau de Romaní vint anys després de la conquesta de Balansiya fins al seu traspàs en 1419 a Manfré Escrivà de Romaní, primer membre del llinatge Escrivà de Romaní creat expressament per a heretar el vincle fundat en 1387 sobre el susdit lloc. A través de la documentació pertanyent als distints senyors del lloc (la monarquia, els Romaní, el monestir cartoixà de Portaceli, els Ripoll, els Escrivà, els Ça-Morera i els Escrivà de Romaní) s’aborden diverses qüestions relatives a l’evolució històrica medieval del regne de València en general i de Beniparrell en particular.

Podeu llegir ací la versió en valencià.



AldaiaHistòria de l’horta d’Aldaia
Construcció i evolució d’un paisatge social
Ferran Esquilache Martí
Ajuntament d’Aldaia
Col·lecció l’Alter
Aldaia, 2007
163 p.; 24×17 cm.

A mig camí entre la recerca i la divulgació, Història de l’horta d’Aldaia és el primer intent d’estudi amb detall d’una gran horta a través de les tècniques de l’arqueologia hidràulica. Així, amb l’anàlisi morfològica del sistema de Quart-Benàger s’aborden els orígens tribals andalusins de l’horta de València, i la formació de parcel·laris de colonització per part de la societat feudal després de la conquesta del segle XIII en el cas del Comuner d’Aldaia. Finalment s’aborda l’evolució del parcel·lari i la gestió de l’horta als segles moderns i contemporanis, així com el funcionament de les comunitats de regants.

 

 

 


Translate »