Grup Harca

Probablement de l'àrab occidental harka, el significat primigeni d’Harca correspon al d’un grup de gent que es reuneix en colla per a fer aldarull. I això és el que ens va aplegar originàriament a un grup de joves historiadors valencians dedicats al medievalisme: fer una mica d'aldarull mitjançant la constitució d’un grup d’investigació i reflexió sobre la història medieval.

Harca no és un grup d’investigació a l’ús, ja que no està lligat a cap institució acadèmica, ni rep cap mena de finançament. Harca és el mètode que hem instituït per a col·laborar entre nosaltres, tot conjugant les nostres pròpies recerques –diferents i diverses– per a reflexionar a partir d’elles sobre temes convergents. Considerem que aquest mètode és una bona manera d’aprofitar les nostres recerques més enllà de les qüestions concretes que investiguem, de manera que puguem reflexionar sobre el conjunt de la societat medieval, així com sobre altres problemes historiogràfics generals.

Encara no som ni doctors ni catedràtics. Som doctorands en Història Medieval amb interessos diversos però complementaris, amb ganes de fer coses i posar el nostre coneixement en comú. En definitiva, volem col·laborar i reflexionar per a crear coneixement històric, alhora que donar una base teòrica consistent i crítica a la nostra investigació, per això, fins ara hem tractat conjuntament els següents temes:

L'aprofitament dels recursos naturals (2010)

L’aprofitament dels recursos naturals ha estat un tema que des de fa algunes dècades ha suscitat l’interés dels medievalistes, encara que no gaudeix d’una anàlisi sistemàtica i profunda per donar compte de la seua importància a la societat medieval. Al llarg de tot el segle XX, la historiografia europea ha analitzat l’economia camperola des de la perspectiva de la subsistència i, en conseqüència, del monopoli de l’agricultura cerealista. Al mateix temps, també ha posat de manifest el progressiu tancament de l’accés al bosc i la restrictiva política imposada pels senyors a la pagesia arreu de l’Europa occidental. Tot açò ha generat una visió monolítica de la societat rural, centrada en la producció i el consum de cereals panificables i allunyada d’altres recursos naturals destinats a l’alimentació i altres usos quotidians.

No obstant això, en els últims anys s’ha matisat aquesta concepció. La preocupació social emergent als anys setanta del segle XX pels problemes mediambientals i les conseqüències del creixement descontrolat han generat una major sensibilització entre els medievalistes per la relació de l’home amb el medi natural en els segles medievals. En aquest sentit, l’empenta duta a terme per l’escola dels Annales, la tradició de l’Ecohistòria italiana i la Environmental History nord-americana han assentat les bases per a una nova concepció del medi natural i l’aprofitament que n’ha fet l’home al llarg de la història. Una nova manera de comprendre la natura que, juntament amb els imprescindibles estudis de Massimo Montanari i Chris Wickham, ha testimoniat la diversificació de la dieta camperola i l’existència de distintes estratègies d’aprofitament dels recursos naturals, fins i tot amb el sorgiment d’autèntiques indústries rurals, relacionades sobretot amb la mineria i la metal·lúrgia.
 
Així, doncs, a través de les nostres recerques pretenem analitzar l’aprofitament dels recursos naturals en un espai concret, com és el regne de València, al llarg de la baixa Edat Mitjana. D’una banda, l’explotació dels boscos i les zones lacustres (F. Aparisi) esdevé un recurs fonamental en les estratègies econòmiques dels camperols que habiten en la zona litoral i prelitoral del regne, tant si es tracta per al consum propi de la família com per accedir al mercat local. De l’altra, l’extracció de la fusta, la circulació a través dels grans rius valencians i els processos de transformació de la matèria primera (I. Martínez Araque) determinen profundament el caràcter de la petita explotació familiar i generen complexes activitats industrials a diverses viles valencianes que prompte susciten la intervenció reial i senyorial. El mateix passa amb els processos d’extracció i comercialització de la sal (V. Baydal - F. Esquilache), un producte imprescindible per a la nutrició humana i animal, que també s’aprofita en determinades activitats industrials i que des de ben prompte està controlada per la corona i els senyors. Per últim, la importància assolida per la ramaderia ovina al nord del regne de València als segles XIV-XV (V. Royo) provoca una intensa ocupació ramadera i, al mateix temps, una transformació en l’organització del paisatge agrari, amb la delimitació d’amples zones de pastura i la proliferació de rutes transhumants que progressivament vertebren el territori. En conseqüència, el cas del regne de València esdevé un escenari idoni per estudiar els diversos aprofitaments dels recursos naturals i, en última instància, analitzar la conflictivitat que genera entre els diversos protagonistes de la societat rural entre els segles XIII i XV.

La colonització medieval del regne de València (2009)

Actualment, els membres d’Harca centrem la nostra investigació en diversos aspectes de la societat desenvolupada durant els segles baixmedievals a un territori històric concret, el regne de València, delimitat en 1238 després de la conquesta catalanoaragonesa d’una porció de les terres orientals d’al-Àndalus. Es tracta, doncs, d’una societat de frontera on, com ha estat destacat per Robert Bartlett, es desplegà un procés de conquesta i colonització al llarg de les centúries medievals paral·lel al d’altres regions dels confins d’Europa.

Al regne de València els colonitzadors feudals expulsaren gran part de la població indígena musulmana i bastiren una xarxa de viles fortificades per a sotmetre els que hi romangueren, emprats com a mà d’obra a determinades regions del país. Després de l’aixafament de dues grans revoltes indígenes al llarg del segle XIII, a començaments del XIV la població cristiana llatina ja era majoritària, tot i que l’especificitat del cas valencià dins del context europeu fou el manteniment d’una gran massa de musulmans, que representaren una tercera part del volum demogràfic del territori fins la seua expulsió completa en el segle XVII.

La subversió de l’ordre andalusí anterior i el seu aprofitament dins d’uns paràmetres feudals, així com l’explotació d’un important romanent indígena, van influir, doncs, en la formació de la nova societat colonitzadora, plenament integrada des de llavors en l’Occident medieval. Els complexos sistemes hidràulics bastits pels andalusins van ser aprofitats pels colonitzadors feudals, assentats en una nova xarxa jerarquitzada de ciutats i viles que va enquadrar els processos socials desenvolupats durant els segles baixmedievals.

En aquest sentit, les línies de recerca dels membres d’Harca se centren, de moment, en l’estudi de la utilització d’aquells sistemes hidràulics (F. Esquilache), en els orígens de la indústria rural (I. Martínez Araque), en la formació dels patriciats vilatans (F. Aparisi i V. Royo) i en el desenvolupament dels sistemes fiscals territorials (V. Baydal). L’objectiu, en darrer terme, és fer història europea a través de les investigacions locals. Com ha estat dit per Alain Guerreau:

«
La darrera ràtio del medievalista, de tot medievalista, pot enunciar-se sense reserves: tal o qual desenvolupament, en què ajuda a comprendre millor la dinàmica de la societat europea medieval?
»

 

Latest Update: 25 Apr 2010