Properes activitats d'Harca

Història Rural 2010 - Un Congrés Intenacional

Entre el 13 i el 16 de setembre de 2010 tindrà lloc en la Universitat de Sussex, prop de la ciutat de Brighton (Anglaterra), el congrés internacional Rural History 2010, en el qual participarem els membres d'Harca amb quatre ponències en la sessió hem organitzat.

Abstrac:

L’aprofitament dels recursos naturals al regne de València en la baixa Edat Mitjana (s. XIII-XV)

Tradicionalment, la historiografia ha analitzat l’economia camperola des de la perspectiva de la subsistència i, en conseqüència, del monopoli de l’agricultura cerealista. Al mateix temps, també ha posat de manifest el progressiu tancament de l’accés al bosc per part del camperolat i la restrictiva política imposada pels senyors arreu de l’Europa occidental. Tot açò ha generat una visió monolítica de la societat rural, centrada en la producció i el consum de cereals panificables i allunyada d’altres recursos naturals destinats a l’alimentació i altres usos quotidians i industrials. No obstant això, en els últims anys s’ha matisat aquesta concepció. Estudis d’arreu d’Europa han testimoniat la diversificació de la dieta camperola i l’existència de distintes estratègies d’aprofitament dels recursos naturals, fins i tot amb el sorgiment d’autèntiques indústries rurals, relacionades sobretot amb la mineria i la metal·lúrgia.

Així, doncs, a aquesta sessió pretenem analitzar l’aprofitament dels recursos naturals en un espai concret, com és el regne de València, a la baixa Edat Mitjana. D’una banda, l’explotació de les zones lacustres esdevé un recurs fonamental en les estratègies econòmiques dels camperols que habiten en la zona litoral i prelitoral del regne. De l’altra, l’extracció de la fusta i la sal genera complexes activitats industrials a diverses viles valencianes i posa en marxa un actiu comerç que prompte suscita la intervenció reial i senyorial. Per últim, la importància assolida per la ramaderia ovina al nord del regne de València als segles XIV-XV provoca una intensa ocupació ramadera i, al mateix temps, una transformació en l’organització del paisatge agrari, amb la delimitació d’amples zones de pastura i la proliferació de rutes transhumants que progressivament articulen el territori. Amb tot, el cas del regne de València esdevé un escenari idoni per estudiar els distints aprofitaments dels recursos naturals i, en última instància, analitzar la conflictivitat que genera entre els diversos protagonistes de la societat rural entre els segles XIII i XV.

Papers:

A. Aprofitament dels recursos del bosc i de la marjal al País Valencià (segles XIII-XV) – Frederic Aparisi Romero

B. L’ús dels rius valencians: el Xúquer i el Túria en la baixa Edat Mitjana - Ivan Martínez Araque

C. Producció, comerç i usos de la sal al regne de València en la baixa edat mitjana (s. XIII-XV) - Vicent Baydal Sala i Ferran Esquilache Martí
D. Péixer els ramats i cultivar les terres. La incidència de la ramaderia en l’organització del paisatge agrari del lloc de Culla al segle XV - Vicent Royo Pérez

(Resum de les comunicacions en anglés)

La nostra sessió serà el dia 13 de setembre, a les 11 h, en la sala B de la seu del congrés en la Universitat de Sussex (Falmer).

Activitats anteriors d'Harca

XII Congrés Anual d'Estudis Mediterranis

Entre el 27 i el 30 de maig de 2009 va tindre lloc a la ciutat de Càller, a l'illa de Sardenya, el XII Congrés Anual d'Estudis Mediterranis, organitzat per l'Associació d'Estudis Mediterranis, i en el qual participàrem els membres d'Harca amb tres ponències.

Paper A: La colonització feudal del regne de València (segles XIII-XIV)
Les condicions de conquesta i l'aplicació d'unes estratègies concretes de colonització del territori que va formar el regne cristià de València van determinar molts dels aspectes de la societat que es va desenvolupar dins dels seus límits. En qualsevol cas, van ser estratègies compartides en molts altres dominis europeus per part dels colonitzadors feudals: la substitució de la població autòctona per nous colons, la concentració de la població en una xarxa de ciutats, castells i nuclis de població amb funcions urbanes o l'extensió d'un règim agrícola característicament feudal, basat en la renda pagada per menudes explotacions familiars centrades en el cultiu del cereal i la vinya. La present ponència, per tant, tractarà d'exposar com aquestes i altres característiques comunes a l'expansió feudal europea poden ser observades en el procés colonitzador del regne de València durant el segle XIII i començaments del XIV.

Paper B: L'expansió del sistema feudal en el cas valencià (segles XIV-XV)
Arran de la colonització i implantació del sistema feudal en el nou regne de València, es va desenvolupar una atapeida xarxa de viles-mercat, ja foren de reialenc o de senyoriu, que es van convertir en els principals centres d'intercanvis comarcals, al concentrar l'excedent agrari i a l'aparéixer tot un conjunt d'activitats manufactureres i de serveis, a més de constituir-se en la seu dels poders locals. Al llarg del segle XIV, la constant immigració colonial, l'auge del sector agrari i de les activitats productives, van contribuir a l'articulació del mercat regional que va tindre com a principal nus la capital del país: València. Durant la segona meitat d'eixa centúria, gràcies al desenvolupament dels factors esmentats, les transformacions de l'economia europea i la intensificació de les xarxes comercials van fer de la ciutat de València un important port secundari en la ruta del Mediterrani occidental cap a l'Atlàntic, la qual cosa va provocar al seu torn l'articulació de nous escenaris: el País Valencià destacaria, doncs, com una important àrea d'exportació de matèries primeres (la llana en el nord), cultius especialitzats i comercializables (com el sucre i la morera durant el segle XV) o en el creixement de l'activitat dels draps de llana (una de les seues destinacions destacades va ser el regne de Nàpols) o el naixement de l'industria sedera valenciana.

Paper C: La formació d'un espai feudal a Occident: el País Valencià (segles XIII-XV)
La conquesta d'un territori musulmà, la seua colonització cristiana i la formació d'un regne feudal nou, progressivament integrat en la societat occidental, representa un bon punt de partida a l'hora d'abordar la reflexió sobre l'europeïtzació de bona part de la ribera nord del Mediterrani durant els segles tardomedievales. De fet, mentre que territoris com Sicília o València, que van ser conquistats entre els segles XII i XIII, es van incorporar plenament a la societat europea, altres ocupats durant la mateixa època, com els estats creuats de Terra Santa, van perdre el seu domini occidental i mai van ser europeïtzats socialment. La conceptualització d'aquests casos dins dels paràmetres del que s'ha donat a anomenar “colonialisme medieval” aporta interessants consideracions sobre la qüestió, que tractaran de ser exposades en la present ponència.

La sessió en la qual participàrem va tindre lloc dijous 28 de maig de 2009 a les 11:15

XV Congrés d'Història Econòmica Mundial

Entre el 3 i el 7 d'agost de 2009 va tindre lloc a la ciutat d'Utrecht (Països Baixos) el XV Congrés d'Història Econòmica Mundial, en el qual els membres d'Harca participàrem mitjançant el workgroup que vam organitzar.

El professor Josep Torró, de la Universitat de València, i el professor Sergei Karpov, de la Universitat de Moscou, van estar nomenats organitzadors del workgroup, en el qual també participàren, a banda dels cinc membres d'Harca, el professor James Given, de la Universitat de Califòrnia, el professor Ricard Soto, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el professor Antoni Mas, de la Universitat de les Illes Balears.

Abstrac:

L’expansió feudal i l'evolució econòmica de la perifèria europea (segles XII-XV)

El desenvolupament del feudalisme al cor d’Europa a partir del segle XI comportà un procés social expansiu cap a la perifèria: cap a les terres cèltiques de la costa atlàntica europea, cap a les possessions araboberbers de la península ibèrica i de Sicília, cap als territoris bàltics i eslaus de l’Europa oriental, i cap als dominis musulmans i bizantins del Pròxim Orient. Aquestes conquestes feudals eixamplaren progressivament l’ordre social, econòmic i cultural de la Cristiandat Llatina, bo i donant base a l’expansió colonial europea duta a terme a partir del segle XV i a la formació de l’economia-món capitalista que ha arribat als nostres dies. Noves formes de producció agrícola i industrial, l’arrencada del creixement urbà i mercantil, la monetització plena de l’economia i el desenvolupament de sistemes fiscals impulsats pels estats feudals comportaren processos d’acumulació de capital que establiren noves relacions entre els centres hegemònics i les perifèries.

Per això, aquesta sessió desitja explorar comparativament els diversos processos d'evolució econòmica de les ciutats i territoris europeus al llarg de la baixa Edat Mitjana. Si bé els regnes de Portugal i de València aprofitaren certs «inputs» dels processos d’expansió feudal que varen ocasionar el fet que Lisboa i València foren les dues ciutats més riques i poblades de la península ibèrica a finals de segle XV, d’altres territoris, com Sicília o Sardenya foren dominats i explotats en benefici principalment de poders aliens. També a les Illes Britàniques, Polònia o el Bàltic els desenvolupaments perifèrics foren diversos, per la qual cosa seran benvinguts els articles que tracten d’incidir en algun dels aspectes d’aquesta diferent evolució en un territori determinat, com ara el rol dels grups mercantils a les ciutats, l’arrencada industrial de certes regions, el paper dels estats feudals en l'evolució econòmica o l’explotació econòmica de les poblacions sotmeses per l’expansió feudal.

La sessió va tindre lloc el 3 d'agost de 2009 a les a les 2 del migdia en la sala Maskeradezaal de la Universitat d'Utrecht.

↑ puja

Properes activitats individuals dels membres

Vicent Baydal participa en el col·loqui internacional "Fiscalidad urbana y élites financieras en el Occidente medieval (siglos XIV y XV)", organitzat pel CSIC de Barcelona entre el 28 i el 29 d'octubre de 2010, amb la ponència "Els negocis fiscals dels canvistes al regne de València (1300-1360)".
Ferran Esquilache participa en les I^eres Jornades d'Investigadors Predoctorals en Ciències de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, que tindran lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona el 27-29 d'octubre de 2010, amb la comunicació “Perspectivas y problemas en la aplicación de la arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia”.
Vicent Baydal participa en el col·loqui "En busca de Zaqueo: los recaudadores de impuestos en las épocas medieval y moderna" a la Universitat de Navarra, organitzat pel grup Arca Comunis i l'Instituto de Estudios Fiscales, entre el 11 i el 13 de novembre de 2010, amb la ponència “Los recaudadores de tributos reales en el reino de Valencia (1250-1360)".
Ivan Martínez i Ferran Esquilache participen en el V Congrés d'Història Agrària del PPCC, que tindrà lloc a Barcelona el 15-17 de desembre de 2010, amb la comunicació “Les dificultats en l'aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l'assut i la nora de matada (segles XIII-XVI)”.

↑ puja

Activitats anteriors dels membres

Ivan Martínez participa el 5-9 de juliol en l'École Doctorale Sources pour l'histoire économique européenne (XIVe-XVe siècles) organitzada per l'École Française de Rome i la Università di Siena a Arezzo, amb una ponència sota el títol “L'organizazzione del lavoro nelle industrie a Valenzia nel Quattrocento. Fonti e problematiche”.
Frederic Aparisi i Vicent Royo participen el 13 de maig al I Foro Hispalense de Jóvenes Medievalistas de la Universitat de Sevilla.
Ivan Martínez convidat a impartir una conferència en les Ies Jornades Interculturals organitzades per l'associació juvenil el CAU i el Centre Islàmic d'Alzira el 8 de maig del 2010.
Ivan Martinez participa en un seminari de la Universitat Complutense de Madrid el 30 d'abril de 2010.
Vicent Baydal participa, el 26 d'abril de 2010 en la sala de Graus de la Facultat d'Economia de la Universitat de València, en la taula redona “Blogueges o només navegues? Experiències dels bloguers” dins de les Jornades “Reptes de futur del valencià: els mitjans digitals de comunicació” en el marc de la IV Trobada Universitària organitzada per Escola Valenciana i l'ACV Tirant lo Blanc.
Vicent Baydal i Ferran Esquilache participen al V Congrés de l'Horta Sud, que tindrà lloc a Alaquàs el 16 de febrer de 2010.
Ivan Martinez i Vicent Royo participen al V Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas, que tindrà lloc a Lorca entre el 17 i el 19 de març de 2010.
Frederic Aparisi, Ivan Martinez i Vicent Royo participen a les Primeres Jornades Multidisciplinàries de Joves Medievalistes de la Universitat de València, el 25 i 26 de febrer de 2010.
XIII Assemblea d'Història de la Ribera, Llombai del 29 al 31 de gener de 2010. Ivan Martinez Araque participa amb una comunicació, i Frederic Aparisi, Ferran Esquilache i Vicent Royo amb una altra conjunta, ambdues a la secció monogràfica sobre l'expulsió dels moriscos.
Frederic Aparisi presenta, el 19 de gener de 2010 al Casal Jaume I de Gandia, el primer volum de la col·lecció diplomàtica sobre Hug de Cardona, amb Ferran Garcia-Oliver, Vicent Mahiques i Vicent Olaso.
Ivan Martínez Araque participa en el VI Congreso Nacional de Historia de la Construcción, que tingué lloc entre el 21 i el 24 d'octubre de 2009 a la Universitat Politècnica de València.
Vicent Baydal participa en el seminari Diàlegs d’Història Urbana amb la ponència “La xarxa de relacions de Barcelona al segle XV a través de la correspondència municipal” el 29 de juny en el Museu d’Història de Barcelona (pl. del Rei, 7-9, Barcelona).
Vicent Baydal participa en un seminari al Departament d'Història Contemporània de la Universitat de València amb la ponència titulada “Què som i per què som com som? Un nou model interpretatiu per a l’evolució històrica de la identitat col·lectiva valenciana”. (València, 22 de maig de 2009).
Vicent Baydal i Antoni López presenten el llibre “Xàtiva en temps de Jaume I”, de Federic Aparisi, Noelia Rangel i Vicent Royo, a l'edifici Octubre. Centre de Cultura Contemporània. (València, 20 de maig de 2009)
El Grup Harca es presenta al Nou Dise, el periòdic de la Universitat de València (14 de maig de 2009).
Vicent Baydal participa en les II Jornades de Mitjans Digitals de l'Associació Cívica Tirant lo Blanc a la Universitat Jaume I (Castelló de la Plana, 24 i 25 de març de 2009)
Frederic Aparisi i Vicent Royo, junt a Noelia Rangel, Ferran Garcia-Oliver i Antoni López, presenten el llibre “Xàtiva en temps de Jaume I”. (Xàtiva, 23 de gener de 2009)
Vicent Baydal participa en el projecte d'investigació Arca Comunis. (2008)
Ivan Martínez rep el segon premi Alteris. (Alzira, 18 de desembre de 2008)
Els primers treballs de traducció de la versió japonesa del “Llibre dels fets”, en la qual participa Vicent Baydal, es debaten en un congrés de filologia medieval (la Nucia, Marina Baixa, del 19 al 22 de novembre de 2008)
Ivan Martínez participa en l'encontre de doctorands La circulation des biens au Moyen Age. (Lió, del 27 al 29 d'octubre de 2008)
Ivan Martínez participa en el VII Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. (Valencia, del 16 al 18 d'octubre de 2008)
Vicent Baydal presenta “La senyoria de Beniparrell: Dels Romaní als Escrivà de Romaní (1258-1426)” en el marc de les I Jornades d'Estudis Locals de la localitat. (Beniparell, 27 de setembre de 2008)
Frederic Aparisi, Vicent Baydal, Ferran Esquilache i Vicent Royo participen en l'XI Simposio Internacional de Mudejarismo. (Terol, del 18 al 20 de setembre de 2008)
Frederic Aparisi, Ivan Martínez i Vicent Royo participen en l'organització del col·loqui Pautes de consum i nivells de vida al món rural medieval. (València, del 18 al 20 de setembre de 2008)
Vicent Baydal i Vicent Royo participen en el IV Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas. (Lorca, del 5 al 8 de maig de 2008)
Ferran Esquilache i Enric Guinot presenten “Història de l'horta d'Aldaia” en el sopar de lliurament del II Premi d'Estudis Locals d'aquesta població. (Aldaia, 22 de novembre de 2007)
Frederic Aparisi participa en l'organització del IV Congrés Internacional de la Societat Espanyola d'Emblemàtica. (Gandia, del 16 al 18 d'octubre de 2007)
Frederic Aparisi i Ivan Martinez participen en els Encuentros Internacionales del Medievo 2006. (Nájera, del 26 al 29 de juliol de 2006)
Ivan Martínez participa en el III curs del Centro di Studi sulla Civiltà Comunale dell’Università di Firenze Comune di San Gimignano. (del 26 de juny a l'1 de juliol de 2006)
Vicent Baydal participa en el congrés L'aposta catalana a la Guerra de Successió (1705-1707). (Barcelona, del 3 al 5 de novembre de 2005)