Ferran Esquilache Martí

Doctor en Història Medieval per la Universitat de València
Investigador contractat postdoctoral a la Universitat de València / Universidad de Granada

ferran.esquilache@gmail.com

• Perfil en Academia.edu
• Regesta Imperii
• Dialnet

Semblança

Nascut a València el 1980, em vaig llicenciar en Història a la Universitat de València el 2004. De seguida vaig començar els cursos de doctorat al programa del Departament d’Història Medieval de la mateixa universitat, que em van permetre obtindre el DEA al 2007, i finalment el títol de doctor en Història al 2016. El meu interès principal de recerca han estat sempre les societats medievals, les quals he estudiat a través del paisatge agrari i més concretament a través dels espais hidràulics. És en aquest sentit que les etapes inicials de construcció de l’Horta de València, i la societat dels seus artífexs, han estat el principal centre d’atenció de la meua tesi doctoral. Però també m’he interessat pel procés de conquesta i colonització que es va desenvolupar al regne de València al segle XIII, i prou a sovint per altres temes d’Història Rural baix-medieval i moderna. He estat professor associat d’Història Medieval a la Universitat Jaume I de Castelló i a la Universitat Autònoma de Barcelona, i després investigador postdoctoral a la Jaume I. Actualment sóc investigador contractat en la Universitat de València amb una beca postdoctoral de la Generalitat, i porte endavant un projecte de recerca propi a la Universitat de Granada.

• Membre del Grup de Recerca “Landscapes of Conquest”
• Membre de la “Sociedad Española de Estudios Medievales“

Línies de recerca

• Arqueologia hidràulica de les grans hortes
• Organització social del paisatge andalusí
• Colonització feudal
• Història Rural baix-medieval

Tesi Doctoral

• Títol: «Els espais agraris i l’estructura social d’una gran horta fluvial andalusina. La construcció i evolució de l’Horta de València entre els segles VIII i XIII».
• Resum: Fa temps que l’arqueologia hidràulica ha demostrat ser una metodologia imprescindible per a l’estudi de la societat andalusina. El que aquesta tesi es planteja és aplicarla en una gran horta fluvial d’origen andalusí per tal d’estudiar, a partir d’estructures físiques com ara sistemes hidràulics i assentaments, les característiques d’aquesta societat, i per a veure com va evolucionar al llarg del temps, abans de la conquesta cristiana del segle XIII. La recerca evidencia que estem al davant d’una societat tribal, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys, i que això es reflecteix clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’Horta de València en aquell mo-ment. A banda, s’aborda el paper que van tenir la ciutat de València i els diferents estats andalusins que es van anar succeint, en la configuració i evolució d’aquest immens espai hidràulic periurbà.
• Director: Dr. Enric Guinot Rodríguez
• Nota: Excel·lent, cum laude
• Pdf: podeu veure la tesi sencera ací (on diu Visualització)

Publicacions

Llibres

• 2020 – [amb Vicent Baydal], De Carraixet a Bonrepòs i Mirambell. Els origens medievals d’un poble valencià, València: Institució Alfons el Magnànim.
• 2019 – [amb Frederic Aparisi], Aigua per al pa, aigua per al sucre. La construcció de les séquies de Palma i d’en March a l’Alfàs de l’Horta de Gandia. Segles XIII i XV, Lleida: Universitat de Leida.
• 2018 – Els constructors de l’Horta de València. Origen, evolució i estructura social d’una gran horta andalusina entre els segles VIII i XIII, València: Publicacions de la Universitat de València.
• 2010 – [amb Enric Guinot], Moncada i l’Orde del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l’Horta de València en temps de Jaume I, València: Institució Alfons el Magnànim.
• 2007 – Història de l’horta d’Aldaia. Construcció i evolució d’un paisatge social, Aldaia: Ajuntament d’Aldaia.

Articles i capítols de llibre

• En premsa – «Els poblament dels musulmans valencians entre la conquesta cristiana i l’expulsió dels moriscos», I. Donoso (ed.), Despoblats moriscos, Publicacions Universitat d’Alacant, 2023.
• 2022 –[amb Enric Guinot], «La construcción del paisaje rural de secano durante el proceso de colonización feudal del siglo XIII en el Reino de Valencia. El caso de Catí (Els Ports-Maestrat)», Cuadernos de Geografía, 108-109 (2022), 335-358.
• 2021 – «Searching for the Origin: A new Interpretation for the Horta of Valencia in the Time of al-Andalus», H. Kirchner, F. Sabaté (eds.), Agricultural Landscapes of Al-Andalus, and the Aftermath of the Feudal Conquest, Turnhout: Brepols, 127-152.
• 2021 – «La “fila’ de agua valenciana y otras medidas de aforo. La verdadera naturaleza de un sistema de medición de caudales de origen andalusí», Espacio, Tiempo y Forma. Serie III Historia Medieval, 34, 297-326.
• 2021 – «La distribución tradicional del agua del río Turia entre las acequias de la Huerta de Valencia. Un sistema de origen bajomedieval», Historia Agraria. Revista de Agricultura, 85, 71-97.
• 2021 – «Zonas de pasto y gestión de marjales en balad Balansiya. Unas hipótesis para el estudio de la ganadería andalusí desde la arqueología del paisaje», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 22, 165-189.
• 2021 – «Més enllà de la ‘revolució verda’. El paper dels cultius en la formació de l’agrosistema andalusí», E. Vicedo-Rius (ed.), Cultius, especialització i mercats, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 21-48.
• 2020 – «Sobre el limitado papel del Estado en la construcción y la gestión de la Huerta de Valencia en época andalusí», A. García Porras, A. Fábregas (eds), Poder y comunidades campesinas en el Islam occidental (siglos XII-XV), Granada: Ediciones Universidad de Granada, 217-246.
• 2020 – [amb Vicent Baydal], «Una nova proposta d’identificació de l’«alqueria mia per nom Xilvella» de la crònica de Ramon Muntaner: les Cases de Bàrcena, al nord de la ciutat de València», SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 16, 24-39.
• 2019 – «Espais irrigats i aprofitaments hidràulics a l’est I al sud d’al-Àndalus», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93, 299-305.
• 2019 – «L’organització hidràulica en dos husun rurals de l’amal d’Alzira. Les hortes fluvials de la Vall d’Alcalà en època andalusina», Afers. Fulls de recerca i pensament, 93, 377-407.
• 2019 – «Una herència reconstruïda. Canvis físics i institucionals en les hortes fluvials andalusines després de la conquesta cristiana», E. Vicedo (ed.), Recs històrics: pagesia, història i patrimoni. IX Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, 449-474.
• 2018 – [amb Josep Torró], «‘Por donde jamás habían sido conducidas aguas’. La transformación agraria del marjal norte de la Albufera de Valencia (siglos XIII-XV)», J. Torró, E. Guinot (eds.), Trigo y ovejas. El impacto de las conquistas en los paisajes andalusíes (siglos XI-XVI), València: Publicacions de la Universitat de València, 161-225.
• 2017 – [amb Enric Guinot], «Not only peasants: the myth of continuity in the irrigation communities of Valencia, Spain, in the medieval and early modern periods», Continuity and Change, 32-2, 129-156.
• 2016 – «Les hortes de Xirivella i Andarella en època medieval. Dos exemples de colonització feudal en el paisatge de l’Horta Sud», Annals de l’IDECO, 9, 67-85.
• 2015 – «Construcció i evolució del parcel·lari agrícola a l’Horta de València. La partida del Reialenc en el senyoriu de Torrent (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 27, 13-41.
• 2014 – «La cuestión de la proporcionalidad en la distribución del agua de riego. El caso de la acequia de Favara (huerta de Valencia)», C. Sanchis-Ibor et al. (eds.), Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, València: Universitat Politècnica de València, 50-69.
• 2014 – [amb Enric Guinot], «La gestió tècnica de la irrigació en les hortes històriques valencianes. El sequier, dels orígens a la desaparició (segles XIII-XVII)», Millars: espai i història, 37, 59-99.
• 2014 – [amb Josep Torró i Enric Guinot] «La transformation du milieu littoral dans une société mediévalé de conquête : le royaume de Valence (c. 1240-c. 1330)», L. Mercuri, R. González Villaescusa, F. Bertoncello (eds.), Implantations humaines en milieu littoral Méditerranéen : facteurs d’installation et processus d’appropriation de l’espace (Préhistoire, Antiquité, Moyen Âge). XXXIVe Rencontres internationales d’archéologie et d’histoire d’Antibes, Antibes: Éditions APDCA, 411-422.
• 2014 – [amb Vicent Baydal] «Exploitation and differentiation. Economic and social stratification in the rural muslims communities of the kingdom of Valencia, 13^th-16^th centuries», F. Aparisi, V. Royo (eds.), Beyond lords and peasants. Rural elites and economic differentiation in Pre-Modern Europe, València: Universitat de València, 37-67.
• 2012 – [amb Enric Guinot], «La reorganización del paisaje agrario en la huerta de Valencia después de la conquista cristiana. El sistema hidráulico y el parcelario de Montcada y Benifaraig en el siglo XIII», Debates de Arqueología Medieval, 2, 229-276.
• 2012 – «Perspectivas y problemas en la aplicación de la Arqueología hidráulica a las grandes huertas fluviales. Balance de la investigación en la huerta de Valencia», A. Castro et al. (eds), Estudiar el pasado: aspectos metodológicos de la investigación en Ciencias de la Antigüedad y de la Edad Media. Oxford: British Archaeological Reports, 211-221.
• 2012 – [amb Ivan Martínez Araque], «Les dificultats en l’aprofitament de les aigües del Xúquer. El molí, l’assut i la nora de Matada (segles XIII-XVI)», Estudis d’Història Agrària, 24, 55-76.
• 2012 – [amb Ivan Martínez Araque], «Les obres del palau reial de València a l’entorn del 1400. Un acostament a la història de la construcció valenciana en la baixa Edat Mitjana», en R. Alcoy (ed.), Contextos 1200 i 1400. Art de Catalunya i art de l’Europa meridional en dos canvis de segle, Barcelona: Universitat de Barcelona, 407-416.
• 2011 – «L’evolució del paisatge agrari andalusí i feudal de les grans hortes fluvials. Les sèquies de Quart i del Comuner d’Aldaia a l’horta de València», Recerques. Història, economia, cultura, 62, 5-36.
• 2009 – «Sobre la rigidez de los sistemas hidráulicos y la evolución del parcelario en las huertas de moriscos. El caso de la acequia de Alèdua», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol: Centro de Estudios Mudéjares, 379-392.

Ressenyes

• 2014 – «Josep Torró i Enric Guinot (eds.), Hidráulica agrária y sociedad feudal. Prácticas, técnicas y espacios», Anuario de Estudios Medievales, 44/1, 537-539.
• 2014 – «Martínez Enamorado, Virgilio., ‘Umar ibn Ḥafṣūn, de la rebeldia a la construcción de la Dawla: estudios en torno al rebelde de al-Andalus (880-928), Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 18, 391-393.
• 2011 – «Enric Guinot i Josep Torró (eds.), Repartiments a la Corona d’Aragó (segles XII-XIII)», Anuario de Estudios Medievales, 41/1, 467-470.
• 2011,- «Helena Kirchner (ed.), Por una arqueología agraria. Perspectivas de investigación sobre espacios de cultivo en las sociedades medievales hispánicas», Medieval Archaeology. Journal of the Society for Medieval Archaeology, 55, 359.
• 2010, «Ramon Martí (ed.), Fars de l’islam. Antigues alimares d’al-Andalus», Anuario de Estudios Medievales, 40/2, 991-995.

Libres de divulgació històrica

• 2020 – [amb Frederic Aparisi i Vicent Baydal], La València contada, València: Drassana.
• 2016 – [amb Frederic Aparisi i Vicent Baydal], Fer Harca (2). Més històries medievals valencianes, València: Drassana.
• 2014 – [amb Frederic Aparisi i Vicent Baydal], Fer Harca. Histories medievals valencianes, València: Drassana.

Actualitzat en setembre de 2022